973 39 10 89 | fundacioviladot@gmail.com

Notícies

02 SET

EXPOSICIÓ JOSEP VALLRIBERA, 80 ANYS

Dissabte dia 2 de setembre,a les 12h. La Fundació Viladot inaugura l’exposició dedicada a JOSEP VALLRIBERA, i la dels LLIBRES DE BENET ROSSELL, que restaran obertes fins el 30 d’ octubre. JOSEP VALLRIBERA va néixer el 1937, en plena Guerra Civil, a Juneda (Lleida). El seu pare era un fotògraf de Barcelona i la seva mare era filla de pagèsos de Juneda. Acabada la guerra, la família es va instal-lar a Les Borges Blanques. L’any 1945 la família es va traslladar a Barcelona. Al seu pare no li agradava la vida a la gran ciutat, de manera que es va retirar amb la seva família a Eivissa, on encara no havia arribat el turisme. Josep Vallribera tenia aleshores 14 anys. Als 18 anys es fa voluntari del servei militar aixi acabara avans per tal d’estudiar fotografía a l’escola Schwerer d’Hamburg. Abans, però, va viatjar per suècia des de finals de 1958 a començaments de 1959. Josep Vallribera ja havia rebut lliçons de fotografía del seu pare, de manera que ben aviat es va posar de manifest la inutilitat de l’escola d’Hamburg. Això va permetre al jove Vallribera treballar com a fotògraf i dur a terme diversos treballs experimentals. L’any 1963 va tornar a Eivissa on va obrir la “Galería Gràfica”, i va continuar practicant la fotografía i la pintura. Els seus treballs van participar el 1966 en una exposició col-lectiva, “Arte figurativo en Ibiza”, que va recórrer Europa. En aquell moment Eivissa s’havia convertit en un refugi on es trobaven artistes de tots els àmbits i de renom internacional: membres del Grupo El Paso com Viola i Saura, Emilio Vedova, Corneille (del grup Cobra), Heinz Trökes, Orson Welles, Francesc Parcerisas, Erwin Broner, l’arquitecte Josep Lluís Sert i molts altres. El 1967 va obrir la “Galería Vallribera” amb el seu pare, i el 1969 va inaugurar “The Inside Out Art Gallery” amb l’obra de l’artista francés M. Macréau. Aquesta activitat no li impedia, però, continuar desenvolupant la seva pròpia obra. Des de 1963 fins al 1973 va fer regularment estades mensuals d’estudis a Paris cada primavera i cada tardor. El 1973 va deixar Eivissa. De primer es va instal-lar durant un any a Aarhus (Dinamarca), després durant sis mesos a Múnic, per acabar traslladant-se a Austria on va viure fins el 1980 a diverses localitats: Innsbruck, Hall (Tirol), Steyr i Linz. Va tornar a Alemanya i es va instal-lar a Wetzlar, on va viure durant un any i mig. L’estiu del 1982 l’enyorança del sur va ser més forta i va passar un any de treball intens amb nombroses exposicions a França, durant aquest temps tenia el taller a la regió de Les Hautes Alpes. Després d’un temps d’alternança entre França i Catalunya, l’any 1984 va fixar la seva residéncia a la costa mediterrania.

05 JUL

CURS ART I TERRITORI 2017

La quarta edició del curs 'Art i Territori', organitzat per l’Ajuntament d’Agramunt conjuntament amb la Universitat de Lleida, la Fundació Espai Guinovart i la Fundació Guillem Viladot, va començar el dia 5 de juliol amb una jornada al Pardal III amb ponències de Ramon Bernaus, sobre els camins històrics; Josep Miquel García, sobre els camins deconstructius de Guillem Viladot i també una sessió al Parc de Riella a càrrec de Jaume Figuera. A la tarda, els alumnes varen participar en el taller col•laboratiu Paisatges Encreuats, a càrrec d’Olga Cortadelles i J.M. Fernández-Aliseda.

20 MAI

ELS LLIBRES DE CARLES HAC MOR

Dissabte dia 20 de maig, a les 12’30h. La Fundació Viladot inaugura la mostra ELS LLIBRES DE CARLES HAC MOR, l'acte serà a càrrec de Josep Miquel Garcia i Carles Sanuy En el mateix acte es presentaran els dos darrers llibres publicats de Carles Hac MorNO BEN BÉ de Tushita Edicions i ESCRIPTURES ALÇURADES :Rata_, edicions a càrrec de Xavier Garcia amb una clarinetHACció contrapoètica de Miquel Àngel Marín . L’exposició restarà obreta fins el dia 30 de juliol. Precissament al llibre “Escriptures Alçurades”. Carles Hac Mor expressava el seu deute amb Viladot: “Més que de cap altra font, el coneixement de les obres alçurades li va ser possible, ja fa molt, gràcies a en Guillem Viladot, que, des d’ Agramunt i de Barcelona, va anar indagant, durant anys, les notícies confuses que li arribaven sobre autors amb vocació d’ impublicables ?. I igualment li han estat fonamentals el modest arxiu d’ obres inèdites que, esperonat per en Viladot, va anar fent, a Tremp, lo Fèlix Maimó”. L’exposició és un homenatge al poeta Carles Hac Mor a l’ any de la seva mort, i recorda els vincles que podrien existir amb Viladot, per la pràctica d’ una poesía experimental i un arrelament amb la parla ponentina.

21 MAR

LA COL·LECCIÓ DE LA FUNDACIÓ GUILLEM VILADOT

Exposició del fons de la col·lecció de la Fundació Guillem Viladot, amb obres de Lluís Trepat, Josep Guinovart, Viladecans, Fina Miralles, Carme Riera, Xavier Canals, J.M. Calleja, Bartomeu Ferrando, Josep Iglésias del Marquet, V. Havel....

06 JUL

CURS ART I TERRITORI 2016

A Agramunt, del 6 al 8 de juliol, tindrà lloc la 3ª edició del curs d'estiu ART I TERRITORI, de la Universitat de Lleida, i organitzat per l' Ajuntament d' Agramunt, en col·laboració amb la Fundació Espai Guinovart i la Fundació Guillem Viladot.

El curs és bàsicament pràctic i està adreçat al públic en general interessat en l'art i el territori. per inscriure's-hi, no cal tenir coneixements previs.

El curs, de 25 hores lectives, equival a crèdits de lliure elecció per a la Universitat de Lleida.

 

més informació i matrícula a http://estiu.udl.cat

 

 

26 AGO

Exposició FINA MIRALLES-SERRALLONGA

El proper dia 4 d’octubre a les 13h. s’ inaugura a la Fundació Viladot d’ Agramunt la instal·lació de l’ artista Fina Miralles SERRALLONGA.

Membre destacada de la generació d’ artistes conceptuals catalans dels anys setanta, Fina Miralles ( Sabadell, 1950) tenia uns vincles molt estrets amb Agramunt donat que la seva família materna conservava de generacions ençà la finca de SERRALLONGA.
Com artista conceptual va participar de l’ activisme dels anys setanta amb una referència sempre constant a la relació amb la natura. L’ any 1973, per exemple, es va enterrar mig cos en una acció titulada Dona-Arbre i l’ any 1975 es va recobrir tota ella de palla en una altra acció: Recobriment del cos amb palla, talment com una metamorfosis d’ Ovidi. El punt més àlgid de la seva trajectòria va ser la seva participació al Pavelló espanyol de la Biennal de Venècia de 1978.

Va ser a través de les seves vivències en aquesta masia que Fina Miralles va establir un vincle mot estret entre Natura i Art.
La instal·lació presenta les obres fetes pensades en SERRALLONGA....”Paisatge de Serrallonga” de 1973. “Paisatge farigola” de 1979. Aquarel·les de la sèrie “Paisatge d’ Agramunt” i dibuixos de l’ any 1988.

L’ acte comptarà amb la presència de l’Alcalde d’ Agramunt, la Presidenta de la Fundació i l’ artista.

18 MAI

La Fundació Viladot obre un espai dedicat a Rosa Siré

“La pintura de la Rosa Siré és l’ art culinari en l’ arc de Sant Martí ( Viladot)

El proper dissabte 16 de maig, a les 18h., dins el programa del Dia Internacional dels Museus, la Fundació Viladot d’ Agramunt obre un espai dedicat a la pintora Rosa Siré.

Aquest petit espai acollirà 21 obres, amb pintures dels anys vuitanta i obra darrera de l’ artista, recentment traspassada.

A partir dels anys setanta, Viladot va establir un interès per la seva pintura i va escriure diversos textos com a pròlegs de catàlegs i articles a la premsa lleidatana i barcelonina.

Prologà les exposicions:

RITME I ENIGMA DE LA ROSA I DE L´ALTRA
Presentació del catàleg de l´exposició a la Galeria Cop d´Ull. Lleida, 1977.

LECTURA APASSIONADA/SERENA DE LA ROSA SIRÉ
Catàleg exposició Sala Bellesguard, Borges Blanques, octubre,1984

UN ESPLAI, UNA SAVIESA: LA ROSA SIRÉ
Catàleg exposició Galeria Nomen. Barcelona. Abril-maig, 1988

La resta d’ articles que es recullen en una publicació sobre els escrits d’ art de Guillem Viladot i que estaran a l’ abast del public son:

ABELLEROLS AL BANY MARIA
 El Correo Catalán. Barcelona. 30 DE JUNY, 1977

PINTORES I PINTORS
El Correo Catalán. Barcelona, 4 de novembre, 1978

ROSA SIRÉ, UNA PINTURA DEL NOSTRE COS INTERIOR
AVUI, 1 de novembre, 1981.

ROSA SIRÉ O L´ARISTOCRÀCIA DELS CONTRARIS
La Mañana, Lleida, 17 d´abril, 1983.

ROSA SIRÉ, O LA POESIA VISUAL
La Mañana, 23, maig, 1984

LA ROSA SIRÉ
La Mañana,Lleida, 4, abril,1987.
Publicat també com a pròleg del catàleg de l´exposició del Museu Monjo, març, 1988

ESTIMADA ROSA SIRÉ
La Mañana, 6 de juny, 1997

L’espai acollirà també un retrat de l’ artista fet pel fotògraf lleidatà Toni Prim.

15 OCT

Exposició "Sextet visual català" a la Fundació Brossa

L’exposició Sextet visual català parteix de la primera generació de poetes concrets o visuals catalans, aquella que desenvolupà la seva activitat en un clima d’oposició al règim franquista i de reivindicació de la llibertat.

L’eix central de la mostra és la reconstrucció de l’exposició Poesia concreta que se celebrà a la Petite Galerie de l’Alliance Française de Lleida l’any 1971, una de les primeres exposicions de poesia visual a l’estat espanyol.  El títol situava els poetes exposats dins del moviment nascut a Brasil i a Europa a primers dels anys cinquanta: la poesia concreta. Aquesta era, d’una banda,  una hereva fidel del dadaisme, el qual reivindicava la validesa de tots els materials en poesia i la independència de la lletra com un material més, i de l’altra, de l’art concret.

L’exposició de Lleida fou la primera aparició pública de la poesia catalana experimental, tot i que els tres poetes:  Joan Brossa, Josep Iglésias del Marquet i Guillem Viladot no havien format mai un grup. L’esdeveniment ajuntava tres trajectòries que venien de tres móns totalment diferents, però que, gràcies a les respectives relacions internacionals o espanyoles, havien arribat a aquest tipus de poesia.  Al voltant de la mostra, es produí una gran efervescència que serviria per crear una escola a Catalunya que encara avui dia reconeix els tres poetes com els seus mestres.

Per aquest motiu, el Sextet visual català es completa amb un altre trio de la “segona generació” de poetes visuals, que podríem considerar hereus dels anteriors i que  van començar les seves activitats en els convulsos finals dels seixanta i inicis dels setanta. S’ha triat, en aquest cas, un exponent de cadascun dels territoris catalans (Catalunya, País València i les Illes Balears), representatius tant del que es feia a cada indret com de tres tipus de poesia experimental diferent: 1) la poesia visual, a partir d’un seguit de poemes de J. M. Calleja; 2) l’acció, amb una performance de Bartolomé Ferrando, el vessant més característic d’aquest autor; i 3) el llibre objecte, amb un volum d’Andreu Terrades.

L’exposició pretén ser un diàleg entre poetes visuals i experimentals pioners i contemporanis i, alhora, mostra una selecció de les principals tècniques o formes en què allò que s’ha anomenat “poesia experimental” es pot manifestar. Se li ha donat el títol de “Sextet visual”, perquè es tracta de sis poetes i en record del “Septet visual” que Joan Brossa realitzà l’any 1978.

lloc

fundació joan brossa  carrer de provença 318   08030 barcelona

tel : +34 934676952

fundacio@fundaciojoanbrossa.cat

horaris

exposició oberta al públic del 15 de setembre al 15 d’octubre de 2010.

de dilluns a divendres: 10h  a 19h

tancat els dissabtes i diumenges

23 SET

Conferència de Josep Vallverdú. Els amics de Guillem Vallverdú: Ton Sirera

La Fundació Guillem Viladot ha programat una conferència de l’escriptor lleidatà Josep Vallverdú, que tindrà lloc el proper dijous, 23 de setembre.  Vallverdú parlarà d’un dels amics de l’artista de Riella: Tons Siera. Aquest fotògraf lleidatà va ser company de generació de Viladot i ja va protagonitzar la darrera exposició presentada a la sala de Lo Pardal: Els llibres de Ton Sirera. Aquesta conferència ve a completar aquella mostra que va aplegar un recull dels llibres on Sirera va intervenir, amb una captació del paisatge lleidatà similar a la que Viladot va descriure amb els seus llibres.

Dia:  23 de setembre de 2010
Hora:  20.00h
Lloc:  Lo Pardal, seu de la Fundació Guillem Viladot

18 SET

Exposició “Els llibres de Ton Sirera”

La Fundació Viladot d’Agramunt va celebrar el DIA INTERNACIONAL DELS MUSEUS amb la inauguració el passat dia 18 de maig de l’exposició “Els llibres de Ton Sirera”. L’exposició ha estat organitzada per la mateixa Fundació en homenatge al fotògraf lleidatà Ton Sirera, company de la generació de Viladot. La mostra s’ha pogut

visitar a Agramunt fins a finals de juny, posteriorment viatjarà fins a Lleida on es podrà veure en el marc del festival EMERGENT-LLEIDA 2010.

L´exposició aplega un recull dels llibres on Sirera va intervenir, amb una captació del paisatge lleidatà similar a la que Viladot va descriure amb els seus llibres.

Viladot i Sirera s´havien conegut en el context de la revista Labor on col.laborava la resta dels artífexs d´aquest esforç per dotar Lleida d´una cultura moderna, catalana i compromesa…Enric Farreny, Josep Lladonosa, Dolors Sistac, Francesc Porta…… Viladot escrivia crítiques literàries i Sirera publicava fotografies a les cobertes i articles interiors. Malgrat que tots dos exercien una professió relacionada amb la ciència – Viladot era apotecari i Sirera dentista – els seus caràcters eren diferents, així com els seus paisatges de referència. El paisatge viladotià és el del seu mite de Riella, el de l´Urgell i la Segarra, el del blat i els rostolls que descrivia en els seus llibres primerencs. Sirera era un aventurer nat, amant de l´excursionisme i de l´aviació. Els seus paisatges eren muntanyencs i perspectives aèries que prenia mentre pilotava ell mateix. Vist ara amb la distància tots dos han descrit i viscut el paisatge de les terres de Lleida que ha esdevingut la seva arrel i la seva identificació.

-->