EXPOSICIÓ JOSEP VALLRIBERA, 80 ANYS

Dissabte dia 2 de setembre,a les 12h. La Fundació Viladot inaugura l’exposició dedicada a JOSEP VALLRIBERA, i la dels LLIBRES DE BENET ROSSELL, que restaran obertes fins el 30 d’ octubre. JOSEP VALLRIBERA va néixer el 1937, en plena Guerra Civil, a Juneda (Lleida). El seu pare era un fotògraf de Barcelona i la seva mare era filla de pagèsos de Juneda. Acabada la guerra, la família es va instal-lar a Les Borges Blanques. L’any 1945 la família es va traslladar a Barcelona. Al seu pare no li agradava la vida a la gran ciutat, de manera que es va retirar amb la seva família a Eivissa, on encara no havia arribat el turisme. Josep Vallribera tenia aleshores 14 anys. Als 18 anys es fa voluntari del servei militar aixi acabara avans per tal d’estudiar fotografía a l’escola Schwerer d’Hamburg. Abans, però, va viatjar per suècia des de finals de 1958 a començaments de 1959. Josep Vallribera ja havia rebut lliçons de fotografía del seu pare, de manera que ben aviat es va posar de manifest la inutilitat de l’escola d’Hamburg. Això va permetre al jove Vallribera treballar com a fotògraf i dur a terme diversos treballs experimentals. L’any 1963 va tornar a Eivissa on va obrir la “Galería Gràfica”, i va continuar practicant la fotografía i la pintura. Els seus treballs van participar el 1966 en una exposició col-lectiva, “Arte figurativo en Ibiza”, que va recórrer Europa. En aquell moment Eivissa s’havia convertit en un refugi on es trobaven artistes de tots els àmbits i de renom internacional: membres del Grupo El Paso com Viola i Saura, Emilio Vedova, Corneille (del grup Cobra), Heinz Trökes, Orson Welles, Francesc Parcerisas, Erwin Broner, l’arquitecte Josep Lluís Sert i molts altres. El 1967 va obrir la “Galería Vallribera” amb el seu pare, i el 1969 va inaugurar “The Inside Out Art Gallery” amb l’obra de l’artista francés M. Macréau. Aquesta activitat no li impedia, però, continuar desenvolupant la seva pròpia obra. Des de 1963 fins al 1973 va fer regularment estades mensuals d’estudis a Paris cada primavera i cada tardor. El 1973 va deixar Eivissa. De primer es va instal-lar durant un any a Aarhus (Dinamarca), després durant sis mesos a Múnic, per acabar traslladant-se a Austria on va viure fins el 1980 a diverses localitats: Innsbruck, Hall (Tirol), Steyr i Linz. Va tornar a Alemanya i es va instal-lar a Wetzlar, on va viure durant un any i mig. L’estiu del 1982 l’enyorança del sur va ser més forta i va passar un any de treball intens amb nombroses exposicions a França, durant aquest temps tenia el taller a la regió de Les Hautes Alpes. Després d’un temps d’alternança entre França i Catalunya, l’any 1984 va fixar la seva residéncia a la costa mediterrania.