El dia 29 de gener encetem un any ple d’activitats i iniciatives relacionades amb el centenari del naixement de Guillem Viladot. Si voleu venir a participar dels actes d’inici d’aquesta commemoració us demanem que, si us plau, envieu un correu de confirmació a l’adreça següent: protocol@agramunt.cat

Cultura, Viladot i Agramunt!

Els dies 9 i 10 d’octubre Agramunt celebra la Fira del torró i la xocolata a la pedra. Durant el cap de setmana Lo pardal tindrà un estand dins del pavelló dolç i la Fundació estarà oberta per a tothom que la vulgui venir a conèixer.

Us hi esperem!

 Portland del Ebro s’origina des de la peça Una acció de comprar accions, que en principi tractava de la compra i venda d’accions a través de portals d’internet de l’antiga cimentera d’Almatret. Fàbrica ubicada en la franja catalanoaragonesa, al peu de l’Embassament de Riba-roja, i parcialment submergida en el mateix. Malgrat que construïda entre el 1956 i el 1962 no entraria mai en funcionament. Un megaprojecte -diuen els mitjans de l’època- que havia de ser dels més grans i importants d’Europa. El treball parteix d’un estudi previ del territori, de l’empresa, de la seva història, que és el que habitualment faria qualsevol accionista, per passar a l’absurda compra i venda d’accions d’una ruïnosa fàbrica.

En el projecte també se superposen les històries de gent, les que es generen des de les mateixes accions.

Portland del Ebro tracta de situar-nos en aquests espais per a fer-ne reflexió, entorn de la idea del capitalisme, al valor dels diners- és bàsicament un projecte econòmic- però alhora en la relació amb l’art, com l’art se situa en aquesta escala de valors, o ho evadeix, almenys en alguns corrents de caràcter conceptual. O la incapacitat de l’artista que en aquest cas no sap com generar valor i diners a les seves accions que ara són art.

Portland del Ebro és la història d’una gran empresa que no va tenir història en el sentit esperat, com a fàbrica de ciment, o d’un projecte de ciment sense matèria primera. Tot en principi tractat des de la grandària del gran projecte, la seva estridència i opulència visual, monumental, com seria d’esperar amb unes estructures d’aquesta gran envergadura. Didi Huberman a la Supervivencia de las luciernagas; en diria que són els reflexos enlluernadors de les grans màquines d’estat. Però alhora, com acabem entrant, nosaltres mateixos, com a cuques de llum que som, en les petites coses mig amagades -les que a primera vista no veiem mig enlluernats pels reflectors de tanta pompa visual- com les petges naturals gravades en els seus murs i elements sustentats, o els forats i les seves absències.

Des dels tecnicismes, o de la idea de progrés modern, tal vegada podríem pensar que és un projecte distòpic, però no per això alliçonador. I tot i que més enllà, hi ha un intent, un desig, una proposta, d’entendre i reivindicar aquests espais des de l’oblit i el silenci, els que s’han generat de fet des dels residus del capitalisme, però que ara en desús, allunyats dels moviments financers i les borses, en permeten -sempre que puguem mantenir la seva condició ruïnosa- que els pensem i els considerem com noves terres ignotes, finisterres, com aquest d’Almatret, des d’on poder començar a experimentar i crear.

Durant els anys 50, l’agramuntí Guillem Viladot va anar consolidant-se en el panorama cultural ponentí. Els seus articles a la premsa, on feia ressenyes sobre obres literàries i poètiques i opinava sobre art, van fer que entrés en contacte amb diferents personatges amb qui compartia sensibilitats. Entre ells un artista que havia participat de l’art avantguardista d’entreguerres i que seguia sent una guspira de contemporaneïtat entre mig de la foscor cultural que el franquisme perpetrava: l’escultor d’Os de Balaguer, Leandre Cristòfol.

La sensibilitat compartida per la terra, l’art i la cultura va unir als dos creadors en el que esdevindria una amistat de llarg recorregut. La seva complicitat acabaria estenent-se públicament a múltiples col·laboracions que van anar des de ressenyes a la premsa i textos de sales d’exposicions de Cristòfol fins a la biografia d’infància del d’Os de Balaguer que, escrita pel poeta d’Agramunt, es va publicar l’any 1964. Les col·laboracions que havien fet els dos amics en aquells anys seguien un patró força semblant: Viladot, l’escriptor, parlant de Cristòfol, l’artista. Aquesta dinàmica es va trencar el 29 de setembre del 1965 quan el llibre Cristòfol-Viladot Nou Plast Poemes es va enllestir als obradors de Miquel Pera d’Agramunt sota la direcció de l’impressor Gaspar Vicens.

Nou Plast poemes –que combina de manera visual 9 fotografies d’obres de Cristòfol (gairebé totes de la sèrie de les planimetries) i 9 poemes de la sèrie dels Ia-Urt (1960) de Viladot— esdevindria la primera edició de poesia experimental feta a l’Estat Espanyol. En els 28 fulls que la confeccionen, els dos ponentins, els amics, els companys de ruralitats, van poder trobar-se junts en un llibre que els posava als dos en un pla de considerable igualtat creativa: Cristòfol, l’artista amb les seves creacions escultòriques i Viladot, no com a escriptor ni biògraf, sinó com a poeta experimental.

Exposicó a Lo Pardal: Del 24 d'abril al 13 de juny de 2021. 

Exposicó al museu d'Art Jaume Morera de Lleida: Del 17 de junt al 3 d'octubre de 2021. 

Des del 26 de febrer fins al 18 de juliol es podrà veure a la Fundació Joan Brossa de Barcelona l’exposició “Poesia Concreta. Joan Brossa, Josep Iglésias del Marquet, Guillem Viladot. Petite Galerie, Lleida 1971”: un projecte que recupera la primera exposició sobre poesia concreta que es va fer a Catalunya.  

Després d’haver encetat aquest projecte expositiu a la Fundació Guillem Viladot “Lo pardal” d’Agramunt, la mostra va viatjar fins a les sales del Museu d’Art Jaume Morera de Lleida. Ara, en un espai més gran i amb més obres de cada un dels tres poetes l’exposició es presenta a Barcelona. 

Estem molt contents de poder anunciar que, després de mesos tan complicats, el proper dissabte dia 12 de setembre a les 12:30h inaugurarem una nova exposició temporal. L’artista Nil Nebot ens presentarà el seu projecte titulat “Orografies”.

A partir del treball amb elements naturals (pedres i pigments), el Nil planteja una aproximació al paisatge i als rastres antròpics des d’un punt de vista radicalment actual.

Us esperem! Això sí, amb mascaretes!

Propera parada: Madrid!
Dijous vinent, dia 14 de novembre, a les 19:30h s’inaugura al Centre cultural Llibreria Blanquerna de Madrid l’exposició “Joan Brossa-Guillem Viladot: Alfabeto desbaratado. Poemas visuales, objetos y libros”. Portarem poesia combativa a la capital del regne...
Us hi esperem!

Joan Brossa, Guillem Viladot. Alfabeto desbaratado

Poemas visuales, objetos y libros

Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998) y Guillem Viladot (Agramunt, 1922-Barcelona, 1999) son dos de los máximos exponentes de la literatura y de la poesía experimental catalana de la segunda mitad del siglo XX. Heterodoxos y transgresores, son autores de una obra amplia y diversa que abre la poesía a otras disciplinas y que une y amplia la relación de la poesía con las artes visuales.

Expusieron juntos, por primera vez, en la célebre muestra Poesía concreta. Joan Brossa, Guillem Viladot, Josep Iglésies del Marquet, en la Petite Galerie de Lleida, el 1971. Viladot, autor de Poema de l’home (1973), junto con Iglésies del Marquet, creó en Agramunt el proyecto editorial singular e insólito de Lo Pardal de libros de poesía visual, donde Brossa también publico su libro Maneres (1976). Pioneros de la poesía visual y objetual en Catalunya y España, su obra es un referente ineludible de la poesía experimental europea más radical.

A partir de la mirada crítica, lírica y lúdica de Brossa y Viladot con el lenguaje, la imagen, los objetos y los signos del alfabeto, esta exposición -retomando el titulo de un libro de Brossa, Alfabet desbaratat (1998)- presenta una selección de algunos de los poemas visuales, objetos y libros más destacados de los dos creadores.

El proper 7 de novembre a les 19h s'inaugurarà, al pati de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, una mostra amb una de les sèries més desconegudes de Viladot: els retalls de ferro. Aquesta sèrie de peces està confeccionada a partir del material sobrant de la indústria del metall. 

El proper dimecres 30 de novembre,  a la sala 2 del Teatre de l'Escorxador de Lleida es pdorà veure una obra confeccionada al voltant del "Llibre de les Vellicositats" de Guillem Viladot. L'entrada és gratuïta però l'aforament és limitat. 

Primer passi: 18:30h

Segon passi: 20h

Després de gaudir-la veure a Agramunt, l'exposició "Poesia Concreta. Brossa, Iglésias del Marquet, Viladot" ha viatjat a Lleida on es podrà veure fins el 19 de gener del 2020 al Museu d'Art Jaume Morera. 

El proper dissabte 20 de juliol a les 12:30 inaugurarem l’exposició “Transgressions”  que l’artista Marta Bisbal presenta a la Fundació Viladot.  

Després d’un llarg procés de creació, aquest projecte d’anàlisis crític, que s’articula al voltant de la muntanya de Montserrat,  es podrà veure per primera vegada a Lo Pardal.

Us hi esperem!!

Aprofitant que en aquests moments la Fundació Viladot acull l'exposició "Poesia Concreta. Joan Brossa, Josep Iglésias del Marquet, Guillem Viladot. Petite Galerie, Lleida 1971" i sumant-nos a la celebració de l'any Brossa,  el proper divendres 21 de juny a les 19:30h Joan M. Minguet presentarà a LO PARDAL d'Agramunt el llibre del que ha tingut cura: "JOAN BROSSA POEMES DE COMBAT". 

Aquest acte, organitzat per Òmnium Cultural Segarra-Urgell, comptarà amb la col·laboració de Maria Garganté, Teresa Ibars i Jaume Jovell que recitaran alguns dels poemes del llibre. 

Us hi esperem!!

L’any 1971 Joan Brossa, Josep Iglésias del Marquet i Guillem Viladot van ser els protagonistes de la considerada primera exposició de poesia experimental de l’Estat espanyol.  La Petite Galerie de Lleida, un oasis de contemporaneïtat a les acaballes de la dictadura,  va ser la sala encarregada d’acollir les obres que van presentar els tres artistes.

Enguany, aprofitant diverses commemoracions (50è aniversari de la inauguració de la Petite Galerie, centenari del naixement de Joan Brossa i 20è aniversari de la mort de Guillem Viladot), la Fundació Joan Brossa de Barcelona, el Museu d’Art Jaume Morera de Lleida i la Fundació Guillem Viladot “Lo Pardal” d’Agramunt hem engegat un projecte de recuperació expositiva  i  de recerca artística i històrica al voltant de la mostra que es va poder veure a Lleida l’any 1971.

El dissabte 13 d’abril del 2019 a les 12h, “Lo Pardal” serà la primera institució en acollir l’exposició Poesia Concreta. Joan Brossa, Josep Iglésias del Marquet, Guillem Viladot. Petite Galerie, Lleida 1971 que, un cop s’hagi pogut veure a la capital de la Ribera del Sió viatjarà a Lleida i, posteriorment, a Barcelona.  

L'exposició que l'artista Nora Ancarola presenta a Lo Pardal es podrà veure fins el dissabte 30 de març de 2019. 

"Les pràctiques culturals han mantingut des de fa temps una relació directa amb el món laboral i professional però també amb la necessitat d'una veritable articulació social. Les polítiques culturals han de treballar per mantenir aquest lligam. 

La cultura no és aliena a les transformacions socials, ben al contrari, és l'instrument per impulsar i gestionar les transformacions amb resultats humanistes."

Inauguració el dia 9 de febrer a les 12:30h

El proper dia 8 de novembre, el grup de recerca Poció de la Universitat de Barcelona organitza un seminari sobre arxius de poesia experimental i les seves perspectives de futur.

La nova seu de la Fundació Borssa, al carrer de la Seca de Barcelona, serà l’escenari on es desenvoluparà la jornada de ponències i debats, en la quan la Fundació Guillem Viladot ha estat convidada.

Per tal d’inscriure’s al seminari cal seguir les indicacions que es poden trobar en aquest enllaç: https://pocioub.wixsite.com/seminari

Per tal d’encetar una nova etapa a la Fundació Viladot, ens complau convidar-vos a la inauguració de l’exposició Viladot rural. Les eines de la poesia, que tindrà lloc el dissabte 13 d’octubre a les 19h.

El cicle d’exposicions  Repensar Viladot començarà amb aquesta petita mostra de les obres del poeta més lligades amb el món rural, les terres de secà, i la sornegueria de la pagesia.

Dijous, 1 de març de 2018 a les 7 de la tarda a la Biblioteca de Catalunya, Carrer de l’Hospital, 56. Barcelona, es presentaran les dues noves edicions de Perejaume, amb la presencia de l’ artista. Es tracta de: PEREJAUME. ELS LLIBRES, edició de la Fundació Guillem Viladot I «Perejaume. Llibreta de foc», editat per les edicions d’art i cultura Al Jardí Paral•lelament a la seva obra plàstica, Perejaume ha configurat un gruix discursiu i poètic considerable, amb 32 llibres editats i 27 llibres d’artista, en col•laboració amb poetes propers a la seva concepció de l’art i la poesia, com Joan Brossa, Pere Gimferrer, Alfons Borrell, Mestres Quadreny, o Palau i Fabre. Segons Joaquim Sala-Sanahuja “els sonets de Perejaume són una branca inseparable de la seva obra plàstica” Els seus escrits d’ençà del seu primer llibre “Ludwig Jujol: què és el collage, sinó acostar soledats? Lluís II de Baviera, Josep Maria Jujol, Barcelona, La Magrana, 1989, es formulen en forma d’ assaig, sonets i poemes, o prefacis, i han estat distingits pels seus valors plàstics i literaris. El 2005 va rebre el Premi Nacional d'Arts Visuals que atorga la Generalitat de Catalunya per l'obra Els cims pensamenters, i el 2012 va obtenir el Premi de la Crítica Catalana 2012 per Pagèsiques. Barcelona: Edicions 62. La Plaquette PEREJAUME, ELS LLIBRES ha estat editada per la Fundació Guillem Viladot amb motiu de la mostra que presenta a la seva seu Agramuntina. Aplega una relació complerta dels seus llibres d’ assaig i poesia, així com de les edicions d’ artista i dels catàlegs d’exposicions, totes ordenades cronològicament i amb una descripció dels seus continguts i característiques. Suposa una eina pràctica per comprendre la seva trajectòria a través dels seus textos, que són mirall del seu pensament. L’edició ha estat coordinada per Josep Miquel Garcia i inclou tres assajos d’antics companys de la promoció d’ història de l’ Art de la Universitat de Barcelona, Xavier Canals, Raimon Alamany i Jaume Garcia. «Perejaume. Llibreta de foc», editat per les edicions d’art i cultura Al Jardí Llibreta de foc és un full plegat de paper japonès que du el nom estampat amb lletres llenyoses i que fa de coberta a 25 fulls de pa d’or. La llibreta du una dedicatòria a Pau Costa, escultor de més de 40 retaules, dels quals només es conserven: el retaule major de l’església parroquial d’Arenys de Mar; el de l’església parroquial de Cadaqués; el de l’església del convent de Santa Teresa de Vic; el retaule de Sant Isidre de l’església parroquial de Sant Julià de Vilatorta; el retaule de la Mare de Déu del Roser de l’església parroquial d’Olot, i els de Sant Miquel Arcàngel, l’Anunciació i la Immaculada Concepció, de les capelles laterals de la catedral de Girona. És l'edició d’hivern d’Al Jardí, edicions d’art i i cultura. Cadaqués. Consta de 80 exemplars numerats, vuit dels quals estan signats per l’autor i numerats amb xifres romanes.

Dijous dia 1 de març, a les 13'30h. es presenta a l' Institut d'Estudis Ilerdencs de Lleida l'exposició ELS LLIBRES DE CARLES HAC MOR, amb presentació de Josep Miquel Garcia

19.11.2017 a les 18:00al Centre Comarcal Lleidatà (Pça Universitat de Barcelona), dia de l'aniversari de la mort d'en Guillem concert de Josep Lluís Viladot https://jlviladotpiano.wordpress.com/pianoorgueteclat/2017-dagramunt-a-lartic/ enllaç a una breu explicació i els textos dels poemes: https://jlviladotpiano.wordpress.com/personatges/2013-musicant-la-poesia-de-guillem-viladot/

El Centro de Creación Contemporania de Andalucia, C3a, de Còrdova, inaugura el proper dia 19 de setembre l’ exposició Constelaciones. Poesía experimental en España (1963-2016), que restarà oberta fins el 7 de gener de 2018, i que ha estat comissariada per Luis Marigómez, Esperanza Ortega, José Luis Puerto, Tomás Sánchez Santiago. El Centre és un espai dedicat a la producció i creació contemporània i la seva original façana ha estat dissenyada per tenir una aparença de dia i altra de nit. Els 100 metres de la façana estan ocupats per 1.319 forats exagonals que actuen com un reflector per una Font de llum artificial integrada, que es pot regulat i actuar com una informació digital. Amb l’exposició CONSTELACIONES el C3a acull per primera vegada la presència i repercussió de la poesia visual i experimental a Espanya d’ ençà dels anys setanta i fins a l’ actualitat. Inclou 97 artistes i prop de 400 obres. Una de les figures principals del projecte és el poeta visual agramuntí Guillem Viladot, present amb una trentena d’obres que provenen de la col•lecció de la Fundació Viladot, d’ Agramunt.

El proper dimarts dia 10 d’octubre, a les 19h. El Collège d’ Espagne de la Cité Universitaire de Paris, 7E, Boulevard Jourdan, celebra els 30 anys de la seva reobertura amb una exposició dels ARTISTES RESIDENTS DE 1952. Entre el 31 de març i el 9 d’abril de 1952, va tenir lloc al Collège l’EXPOSITION DES PEINTRES RÉSIDENTS AU COLLÈGE, on participaren Francisco Alcaraz (Almería, 1926) Marc Aleu ( Barcelona 1922- Cadaqués 1996) Francisco Farreras (Barcelona, 1927) Vicente Fillol (Valencia, 1923) Josep Maria Garcia-Llort ( Barcelona 1921-2003) Josep Lloveras (Cassà de la Selva 1922 – Barcelona 2014) Jordi Mercadè (Barcelona 1923-2005) Federico Montañana (Valencia 1928- 2005) Xavier Oriach (Sabadell 1927) August Puig (Barcelona 1929-1999) Juan Antonio Rodriguez-Roda (Valencia 1921- Bogotà 2003) Lluís Trepat (Tàrrega, 1925) Xavier Valls ( Barcelona 1923-2006) Joan Vilacasas ( Sabadell 1920- Barcelona 2007) Ricardo Zamorano (Valencia, 1924) La mostra torna a aplegar-los i es reflex de l’ anhel dels pintors per tal de conèixer i practicar una obra artística en llibertat. Alguns d’ aquests artistes viuen encara i assistiran a la inauguració, com Fillol Roig, Xavier Oriach, o Francisco Alcaraz, als que acompanyaran familiars de la resta dels pintors. L’edat avançada d’ altres artistes com Lluís Trepat, Francisco Farreras o Ricardo Zamorano no els ha permès ser-hi presents. L’exposició aplega obres que provenen de col•leccions particulars i ha estat comissariada per Josep Miquel Garcia que, amb Ana Maria Pedrerol, signen el llibre que acompanya la mostra.

Dissabte dia 2 de setembre,a les 12h. La Fundació Viladot inaugura l’exposició dedicada a JOSEP VALLRIBERA, i la dels LLIBRES DE BENET ROSSELL, que restaran obertes fins el 30 d’ octubre. JOSEP VALLRIBERA va néixer el 1937, en plena Guerra Civil, a Juneda (Lleida). El seu pare era un fotògraf de Barcelona i la seva mare era filla de pagèsos de Juneda. Acabada la guerra, la família es va instal-lar a Les Borges Blanques. L’any 1945 la família es va traslladar a Barcelona. Al seu pare no li agradava la vida a la gran ciutat, de manera que es va retirar amb la seva família a Eivissa, on encara no havia arribat el turisme. Josep Vallribera tenia aleshores 14 anys. Als 18 anys es fa voluntari del servei militar aixi acabara avans per tal d’estudiar fotografía a l’escola Schwerer d’Hamburg. Abans, però, va viatjar per suècia des de finals de 1958 a començaments de 1959. Josep Vallribera ja havia rebut lliçons de fotografía del seu pare, de manera que ben aviat es va posar de manifest la inutilitat de l’escola d’Hamburg. Això va permetre al jove Vallribera treballar com a fotògraf i dur a terme diversos treballs experimentals. L’any 1963 va tornar a Eivissa on va obrir la “Galería Gràfica”, i va continuar practicant la fotografía i la pintura. Els seus treballs van participar el 1966 en una exposició col-lectiva, “Arte figurativo en Ibiza”, que va recórrer Europa. En aquell moment Eivissa s’havia convertit en un refugi on es trobaven artistes de tots els àmbits i de renom internacional: membres del Grupo El Paso com Viola i Saura, Emilio Vedova, Corneille (del grup Cobra), Heinz Trökes, Orson Welles, Francesc Parcerisas, Erwin Broner, l’arquitecte Josep Lluís Sert i molts altres. El 1967 va obrir la “Galería Vallribera” amb el seu pare, i el 1969 va inaugurar “The Inside Out Art Gallery” amb l’obra de l’artista francés M. Macréau. Aquesta activitat no li impedia, però, continuar desenvolupant la seva pròpia obra. Des de 1963 fins al 1973 va fer regularment estades mensuals d’estudis a Paris cada primavera i cada tardor. El 1973 va deixar Eivissa. De primer es va instal-lar durant un any a Aarhus (Dinamarca), després durant sis mesos a Múnic, per acabar traslladant-se a Austria on va viure fins el 1980 a diverses localitats: Innsbruck, Hall (Tirol), Steyr i Linz. Va tornar a Alemanya i es va instal-lar a Wetzlar, on va viure durant un any i mig. L’estiu del 1982 l’enyorança del sur va ser més forta i va passar un any de treball intens amb nombroses exposicions a França, durant aquest temps tenia el taller a la regió de Les Hautes Alpes. Després d’un temps d’alternança entre França i Catalunya, l’any 1984 va fixar la seva residéncia a la costa mediterrania.

La quarta edició del curs 'Art i Territori', organitzat per l’Ajuntament d’Agramunt conjuntament amb la Universitat de Lleida, la Fundació Espai Guinovart i la Fundació Guillem Viladot, va començar el dia 5 de juliol amb una jornada al Pardal III amb ponències de Ramon Bernaus, sobre els camins històrics; Josep Miquel García, sobre els camins deconstructius de Guillem Viladot i també una sessió al Parc de Riella a càrrec de Jaume Figuera. A la tarda, els alumnes varen participar en el taller col•laboratiu Paisatges Encreuats, a càrrec d’Olga Cortadelles i J.M. Fernández-Aliseda.

Obres de Guillem Viladot a l'exposició ENEMIC DE GÀVIES. Joaquim Molas i les avantguardes al Palau Robert de Barcelona

Dissabte dia 20 de maig, a les 12’30h. La Fundació Viladot inaugura la mostra ELS LLIBRES DE CARLES HAC MOR, l'acte serà a càrrec de Josep Miquel Garcia i Carles Sanuy En el mateix acte es presentaran els dos darrers llibres publicats de Carles Hac MorNO BEN BÉ de Tushita Edicions i ESCRIPTURES ALÇURADES :Rata_, edicions a càrrec de Xavier Garcia amb una clarinetHACció contrapoètica de Miquel Àngel Marín . L’exposició restarà obreta fins el dia 30 de juliol. Precissament al llibre “Escriptures Alçurades”. Carles Hac Mor expressava el seu deute amb Viladot: “Més que de cap altra font, el coneixement de les obres alçurades li va ser possible, ja fa molt, gràcies a en Guillem Viladot, que, des d’ Agramunt i de Barcelona, va anar indagant, durant anys, les notícies confuses que li arribaven sobre autors amb vocació d’ impublicables ?. I igualment li han estat fonamentals el modest arxiu d’ obres inèdites que, esperonat per en Viladot, va anar fent, a Tremp, lo Fèlix Maimó”. L’exposició és un homenatge al poeta Carles Hac Mor a l’ any de la seva mort, i recorda els vincles que podrien existir amb Viladot, per la pràctica d’ una poesía experimental i un arrelament amb la parla ponentina.

Exposició del fons de la col·lecció de la Fundació Guillem Viladot, amb obres de Lluís Trepat, Josep Guinovart, Viladecans, Fina Miralles, Carme Riera, Xavier Canals, J.M. Calleja, Bartomeu Ferrando, Josep Iglésias del Marquet, V. Havel....

El MUSAC de Lleó incorpora vint objectes poètics de Guillem Viladot a l'exposició Constelaciones. Poesía Experimental en Espanya. 1963-2016. I es publica el llibre "Pôsters Poemes"

Recreació de l'exposició col·lectiva d'artistes residents al Collège d'Espagne de Paris, on va participar Lluís Trepat, al costat de pintors com Alcaraz, Aleu, Fillol, Garcia-Llort, Lloveras, Mercadé, Montañana, Oriach, Puig, Rodriguez-Roda, Valls o Zamorano.

A Agramunt, del 6 al 8 de juliol, tindrà lloc la 3ª edició del curs d'estiu ART I TERRITORI, de la Universitat de Lleida, i organitzat per l' Ajuntament d' Agramunt, en col·laboració amb la Fundació Espai Guinovart i la Fundació Guillem Viladot.

El curs és bàsicament pràctic i està adreçat al públic en general interessat en l'art i el territori. per inscriure's-hi, no cal tenir coneixements previs.

El curs, de 25 hores lectives, equival a crèdits de lliure elecció per a la Universitat de Lleida.

més informació i matrícula a http://estiu.udl.cat

La Fundació Viladot presenta l'exposició EL SILENCI DE L' ANGLE, que recorda l' amistat entre l' artista lleidatà Albert Coma Estadella ( Lleida 1933-1991) i el poeta agramuntí, als vint-i-cinc anys de la mort del pintor

El proper dia 4 d’octubre a les 13h. s’ inaugura a la Fundació Viladot d’ Agramunt la instal·lació de l’ artista Fina Miralles SERRALLONGA.

Membre destacada de la generació d’ artistes conceptuals catalans dels anys setanta, Fina Miralles ( Sabadell, 1950) tenia uns vincles molt estrets amb Agramunt donat que la seva família materna conservava de generacions ençà la finca de SERRALLONGA.
Com artista conceptual va participar de l’ activisme dels anys setanta amb una referència sempre constant a la relació amb la natura. L’ any 1973, per exemple, es va enterrar mig cos en una acció titulada Dona-Arbre i l’ any 1975 es va recobrir tota ella de palla en una altra acció: Recobriment del cos amb palla, talment com una metamorfosis d’ Ovidi. El punt més àlgid de la seva trajectòria va ser la seva participació al Pavelló espanyol de la Biennal de Venècia de 1978.

Va ser a través de les seves vivències en aquesta masia que Fina Miralles va establir un vincle mot estret entre Natura i Art.
La instal·lació presenta les obres fetes pensades en SERRALLONGA....”Paisatge de Serrallonga” de 1973. “Paisatge farigola” de 1979. Aquarel·les de la sèrie “Paisatge d’ Agramunt” i dibuixos de l’ any 1988.

L’ acte comptarà amb la presència de l’Alcalde d’ Agramunt, la Presidenta de la Fundació i l’ artista.

“La pintura de la Rosa Siré és l’ art culinari en l’ arc de Sant Martí” ( Viladot)

El proper dissabte 16 de maig, a les 18h., dins el programa del Dia Internacional dels Museus, la Fundació Viladot d’ Agramunt obre un espai dedicat a la pintora Rosa Siré.

Aquest petit espai acollirà 21 obres, amb pintures dels anys vuitanta i obra darrera de l’ artista, recentment traspassada.

A partir dels anys setanta, Viladot va establir un interès per la seva pintura i va escriure diversos textos com a pròlegs de catàlegs i articles a la premsa lleidatana i barcelonina.

Prologà les exposicions:

RITME I ENIGMA DE LA ROSA I DE L´ALTRA
Presentació del catàleg de l´exposició a la Galeria Cop d´Ull. Lleida, 1977.

LECTURA APASSIONADA/SERENA DE LA ROSA SIRÉ
Catàleg exposició Sala Bellesguard, Borges Blanques, octubre,1984

UN ESPLAI, UNA SAVIESA: LA ROSA SIRÉ
Catàleg exposició Galeria Nomen. Barcelona. Abril-maig, 1988

La resta d’ articles que es recullen en una publicació sobre els escrits d’ art de Guillem Viladot i que estaran a l’ abast del public son:

ABELLEROLS AL BANY MARIA
 El Correo Catalán. Barcelona. 30 DE JUNY, 1977

PINTORES I PINTORS
El Correo Catalán. Barcelona, 4 de novembre, 1978

ROSA SIRÉ, UNA PINTURA DEL NOSTRE COS INTERIOR
AVUI, 1 de novembre, 1981.

ROSA SIRÉ O L´ARISTOCRÀCIA DELS CONTRARIS
La Mañana, Lleida, 17 d´abril, 1983.

ROSA SIRÉ, O LA POESIA VISUAL
La Mañana, 23, maig, 1984

LA ROSA SIRÉ
La Mañana,Lleida, 4, abril,1987.
Publicat també com a pròleg del catàleg de l´exposició del Museu Monjo, març, 1988

ESTIMADA ROSA SIRÉ
La Mañana, 6 de juny, 1997

L’espai acollirà també un retrat de l’ artista fet pel fotògraf lleidatà Toni Prim.

L’exposició Sextet visual català parteix de la primera generació de poetes concrets o visuals catalans, aquella que desenvolupà la seva activitat en un clima d’oposició al règim franquista i de reivindicació de la llibertat.

L’eix central de la mostra és la reconstrucció de l’exposició Poesia concreta que se celebrà a la Petite Galerie de l’Alliance Française de Lleida l’any 1971, una de les primeres exposicions de poesia visual a l’estat espanyol.  El títol situava els poetes exposats dins del moviment nascut a Brasil i a Europa a primers dels anys cinquanta: la poesia concreta. Aquesta era, d’una banda,  una hereva fidel del dadaisme, el qual reivindicava la validesa de tots els materials en poesia i la independència de la lletra com un material més, i de l’altra, de l’art concret.

L’exposició de Lleida fou la primera aparició pública de la poesia catalana experimental, tot i que els tres poetes:  Joan Brossa, Josep Iglésias del Marquet i Guillem Viladot no havien format mai un grup. L’esdeveniment ajuntava tres trajectòries que venien de tres móns totalment diferents, però que, gràcies a les respectives relacions internacionals o espanyoles, havien arribat a aquest tipus de poesia.  Al voltant de la mostra, es produí una gran efervescència que serviria per crear una escola a Catalunya que encara avui dia reconeix els tres poetes com els seus mestres.

Per aquest motiu, el Sextet visual català es completa amb un altre trio de la “segona generació” de poetes visuals, que podríem considerar hereus dels anteriors i que  van començar les seves activitats en els convulsos finals dels seixanta i inicis dels setanta. S’ha triat, en aquest cas, un exponent de cadascun dels territoris catalans (Catalunya, País València i les Illes Balears), representatius tant del que es feia a cada indret com de tres tipus de poesia experimental diferent: 1) la poesia visual, a partir d’un seguit de poemes de J. M. Calleja; 2) l’acció, amb una performance de Bartolomé Ferrando, el vessant més característic d’aquest autor; i 3) el llibre objecte, amb un volum d’Andreu Terrades.

L’exposició pretén ser un diàleg entre poetes visuals i experimentals pioners i contemporanis i, alhora, mostra una selecció de les principals tècniques o formes en què allò que s’ha anomenat “poesia experimental” es pot manifestar. Se li ha donat el títol de “Sextet visual”, perquè es tracta de sis poetes i en record del “Septet visual” que Joan Brossa realitzà l’any 1978.

lloc

fundació joan brossa  carrer de provença 318   08030 barcelona

tel : +34 934676952

fundacio@fundaciojoanbrossa.cat

horaris

exposició oberta al públic del 15 de setembre al 15 d’octubre de 2010.

de dilluns a divendres: 10h  a 19h

tancat els dissabtes i diumenges

La Fundació Guillem Viladot ha programat una conferència de l’escriptor lleidatà Josep Vallverdú, que tindrà lloc el proper dijous, 23 de setembre.  Vallverdú parlarà d’un dels amics de l’artista de Riella: Tons Siera. Aquest fotògraf lleidatà va ser company de generació de Viladot i ja va protagonitzar la darrera exposició presentada a la sala de Lo Pardal: Els llibres de Ton Sirera. Aquesta conferència ve a completar aquella mostra que va aplegar un recull dels llibres on Sirera va intervenir, amb una captació del paisatge lleidatà similar a la que Viladot va descriure amb els seus llibres.

Dia:  23 de setembre de 2010
Hora:  20.00h
Lloc:  Lo Pardal, seu de la Fundació Guillem Viladot

La Fundació Viladot d’Agramunt va celebrar el DIA INTERNACIONAL DELS MUSEUS amb la inauguració el passat dia 18 de maig de l’exposició “Els llibres de Ton Sirera”. L’exposició ha estat organitzada per la mateixa Fundació en homenatge al fotògraf lleidatà Ton Sirera, company de la generació de Viladot. La mostra s’ha pogut

visitar a Agramunt fins a finals de juny, posteriorment viatjarà fins a Lleida on es podrà veure en el marc del festival EMERGENT-LLEIDA 2010.

L´exposició aplega un recull dels llibres on Sirera va intervenir, amb una captació del paisatge lleidatà similar a la que Viladot va descriure amb els seus llibres.

Viladot i Sirera s´havien conegut en el context de la revista Labor on col.laborava la resta dels artífexs d´aquest esforç per dotar Lleida d´una cultura moderna, catalana i compromesa…Enric Farreny, Josep Lladonosa, Dolors Sistac, Francesc Porta…… Viladot escrivia crítiques literàries i Sirera publicava fotografies a les cobertes i articles interiors. Malgrat que tots dos exercien una professió relacionada amb la ciència – Viladot era apotecari i Sirera dentista – els seus caràcters eren diferents, així com els seus paisatges de referència. El paisatge viladotià és el del seu mite de Riella, el de l´Urgell i la Segarra, el del blat i els rostolls que descrivia en els seus llibres primerencs. Sirera era un aventurer nat, amant de l´excursionisme i de l´aviació. Els seus paisatges eren muntanyencs i perspectives aèries que prenia mentre pilotava ell mateix. Vist ara amb la distància tots dos han descrit i viscut el paisatge de les terres de Lleida que ha esdevingut la seva arrel i la seva identificació.