
Abans podríem passar pel Louvre fou escrita l’estiu de 1999. Aquesta obra té totes les característiques d’un petit testament literari de l’autor. Ho és pel fet de la seva anècdota i perquè representa una síntesi exemplar de les obsessions al·ludides de l’escriptor. Una peça que en el rerafons de la seva aparent senzillesa amaga una a una les claus de volta d’un dels creadors més iconoclastes i suggerents de les lletres catalanes del segle XX. Poema-diàleg ?, ¿Prosa lírica a dues veus?. Teatre poètic del jo i del seu doble?. Tot alhora. Un cop més, la paraula és un mirall: un espai on l’ésser humà s’interroga en un mise-en-abîme sense principi ni fi. En cada batec d’aquest diàleg ressona la mateixa veu, però cada cop dita de manera distinta. Aquest és un llibre obert sense espai i sense temps.
Més obres

ARIL AVALL

AUTOBIOGRAFIA DE DÉU

CARLES

CIUTADÀ 000000000001

DISCURS HORITZONTAL, ANÀLISI DE LA SEXUALITAT D’UNA DONA

EL TRILL

ELS INFANTS DE RIELLA

ELS ULLS

HI HAVIA UNA VEGADA UN FIDEU MOLT LLARG

ITINERARIS INTERIORS

JOANA

L'AMO

L'ENERGIA

LA CENDRA

LA FINESTRA INDUÏDA

LA GENT I EL VENT

LLIBRE DE LES VELLICOSITATS

MEMÒRIA DE RIELLA

MEMORIAL DE NA NONA

RICARD

RUTH

SIMETRIA

TEMPS D’ESTRENA
