ARIL AVALL

Aril Avall és la història d’un fet d’amor. Una davallada, amb el signe de les aigües d’Andorra vers el Comtat d’Urgell, de la il·lusió més viva i primerenca fins a la trencada violent de les realitats de més contundència. Tot comença quan ella fou il·luminada uns instants per la visió de l’amor, i ella juga fort per la seva felicitat. Juga tant fort, d’una manera tant abrandada, que aleshores el resultat no té res a veure amb aquell amor pel qual ella s’entregà.

L’autor ens hi va introduint en una oscil·lació equilibrada entre el realisme més cru i un alt nivell poètic. Però Aril Avall també és un món. Com en Infants de Riella, apareix el medi –enfilall d’atavismes, somnis impregnats de màgia, anhel de veritat i claror, felicitat i angoixa- i tot adquireix raó a l’entorn de Meritxell i ella mateixa és una raó.