L'any 1987 inicia una sèrie d'obres basada en instruments musicals, principalment de vent o amb algunes variacions acústiques, com clàxons sonors o altaveus de gramoles velles. La música era important en la vida de l'autor, i la sonoritat l'interessava. Obres posteriors utilitzen elements de pianos o metàfores de notes musicals.
Les primeres obres utilitzen instruments de vent impossibles , mitjançant la incorporació de diverses parts ensamblades amb tubs de coure; instruments per no ser tocats, que tenen l'aparença d'útils però que alteren la seva funció, com un sifó que el seu broc és un trompetí, o una aixeta trompeta. La visió d'aquests objectes desencadena una lectura a l'espectador entre la ironia i l'absurd.
