Self és una de les sèries més arrodonides de Guillem Viladot i una de les poques que va exposar com a conjunt. Va ser l'any 1998 a l'Espai Guinovart d'Agramunt i existeix un catàleg que reprodueix les trenta obres que formen aquest projecte d'il·lustració de les tesis de Lacan. Interessat molt profundament per la psicoanàlisi, Viladot trobà en l'obra de Lacan una guia predilecta. Obligat a posar títol a les seves obres per motius de documentació del catàleg, veiem com l'autor va crear aquestes peces seguint pautes dels conceptes i la terminologia lacaniana com autoerotització, agressivitat, associació lliure, censura, complex d'Edip, fase fàl·lica, fase oral, escissió del jo, fantasma, fixació, inconscient, ideal del jo (un autoretrat de l'autor representat com una calavera amb una corona, al costat dels quatre volums de la seva obra poètica completa), l'incest, la cura, la mort del sobirà, el narcisisme primari i secundari, la pulsió de la mort, la de la vida, la seducció, la situació analítica, els tòtems i els tabús, la transferència i el súper jo.
Viladot va cloure la sèrie amb una Venus lacaniana que també va anomenar Teoria lacaniana dels miralls.
