En el anys seixanta la ciutat de Lleida va viure una confrontació intel·lectual entre l’abstracció i la figuració, que donà com a conseqüència la formació del Grup Cogul, amb artistes informalistes.
Viladot va viure aquest debat i l’any 1962 prengué partit per l’abstracció amb l’execució d’unes pintures damunt de cartolines basades exclusivament en composicions no-representatives, i sense cap inclusió de lletres o signes iconogràfics.
