El maig del 1978 Viladot va viatjar a la Unió Soviètica i veu imatges d’icones que es refereixen a un llegat religiós “prehistòric” que es confronta amb el llegat “històric” del treball. Al seu retorn exterioritza aquesta experiència amb una nova sèrie on la iconografia religiosa es substituïda per eines del món del treball. Viladot realitza més de trenta variants que foren representades sota el títol d’Iconografies de l’ús i de l’oci a la Galeria Maegth del carrer Montcada de Barcelona l’any 1980 i, posteriorment, a la Fontana d’Or de Girona.
Es reconeix aquesta sèrie per la seva semblança a quadres objectuals, amb una superfícies pintada, amb la presència de lletres de l’abecedari i la inclusió de tensions i composicions recreades amb estris i objectes. És a la vegada una manifestació de l’equilibri entre les icones i la lletrística que a poc a poc s’orientaria vers l’objectualització volumètrica.
