"Guillem Viladot / Arranz-Bravo. I segueix la vida. I segueix el bigoti. Life is not so bad", un diàleg inèdit entre dues figures clau de la creació catalana del segle XX, el poeta i artista experimental Guillem Viladot (Agramunt, 1922–1999) i l’artista multidisciplinari Eduard Arranz-Bravo (Barcelona, 1941–2023). Tot i que mai no es van conèixer, comparteixen una actitud de rebel·lia formal i vital: la necessitat de forçar els límits del llenguatge —sigui visual, plàstic o literari— i de subvertir imposicions polítiques, morals i culturals des d’una posició radicalment lliure.

Comissariat per Anna Llopis, el projecte articula un conjunt d’obres, documents i materials d’arxiu que evidencien els punts de fricció i trobada entre dos imaginaris que s’expressen des de llocs diferents —la perifèria i la ciutat, la poesia concreta i la pintura matèrica, el gest íntim i l’acció pública— però que conflueixen en una mateixa pulsió: convertir l’art en espai de revolta, desig i indagació en el jo. Tant Viladot com Arranz-Bravo aborden temes com el cos, la mort, el sexe, el dolor o la repressió, alhora que reivindiquen el joc, l’humor, el plaer i l’exercici lúdic com a formes de supervivència i llibertat.