Guillem Viladot neix el 1922 a Agramunt i mor el 1999. Al llarg de la seua vida deixa una gran petjada artística amb nombres obres escultòriques i literàries que reflecteixen els seus pensaments, opinions i la manera que tenia de veure la vida i el món.

El 1949 es llicencia en farmàcia i continua amb la farmàcia familiar. El 1950 cau malalt i escriu “Temps d’Estrena”, un llibre publicat el 1959 i inicia un cicle de novel·les que defineixen el seu mite de Riella. Paral·lelament, el 1959 escriu “Metaplasmes” i el 1960 “La Urt”, dues obres amb què inicia la seua experiència amb la Poesia Concreta, que li permet desestructurar els codis alfabètics lingüístics. Amb això esdevé el precursor de la Poesia Concreta a Espanya i es converteix en el primer editor d’un llibre de Poesia Visual a l’Estat, amb l’obra “Estrips” i “Nou plast-poemes”. El 1971 amb “T/47” fa el primer exemplar de llibre de butxaca d’edició poètica i visual.
 

A finals dels anys setanta, s’interessa per la psicoanàlisi i la inclou en diverses obres com “Ricard”, “L’amo”, “Discurs horizontal” o “Ciutadà 00000000001”, entre d’altres. Durant els anys noranta obre a Agramunt els edificis de “Lo Pardal”, una casa dedicada a la Poesia Visual, que avui acull la Fundació Privada Guillem Viladot, dedicada a preservar la seva memòria.

Amb motiu del centenari del naixement de Guillem Viladot, Joan Puig Ribera va crear uns panells expositius que expliquen la vida de l’autor que es poden consultar a continuació.