Una hora o altra, a tots ens toca travessar un desert. Pot ser que aquest només sigui de dimensions domèstiques, però també pot tenir una magnitud abismal. Pot durar només un mal moment, un mal dia, o convertir-se en una llarga temporada a l'infern. En pots sortir, més o menys victoriós, com ho van fer Travis Henderson a Texas o T.E. Lawrence, conquerint Àqaba. Però també t'hi pots perdre eternament, com en un laberint de murs invisibles. Fins hi tot hi ha qui, per pròpia voluntat, s'hi endinsa per fer-hi un retir espiritual, o un dejuni mental, per trobar la pregunta a totes les respostes.

Jo hi vaig entrar la tardor de 2021, quan se'm va diagnosticar un limfoma de Hodgkin, un tipus de càncer. Després de diverses travessies per diversos deserts, ara ja sóc prop dels marges, en una mena de platja deserta i amable, pentinada per un suau vent de mar (el desert està ple d'illes desertes, no ho oblideu). S'assembla una mica a un enorme decorat cinematogràfic o al començament d'una pel·lícula de Carl Theodor Dreyer.

A la primera primavera d'aquest estrany viatge (en el que jo no voltava pel món, però pel meu cap hi van passar diversos universos) vaig engegar un incert projecte de dibuixos i poemes. Aquest s'ha acabat materialitzant en l'aplec de collages, que ara podreu veure, i en un llibre, que ara podreu llegir, si us plau. Espero i desitjo que les imatges i el versos que van ser els meus companys de periple (i alhora oasis, illes o estacions espacials) us serveixin de mapes (o de cartes de navegació), potser inexactes i incomplets, però misteriosament excitants, per a les vostres pròpies i futures aventures per qualsevol dels deserts, els oceans o els buits immensos de la galàxia.